L'Esther Nacht, és jueva i òrfena. Nascuda a Viena el 1905, es va traslladar amb els pares a Maine, i arran de la mort d'aquests va ingressar a l'orfenat de St. Cloud. L'antisemitisme ha marcat la seva curta vida però al cap de deu anys, quan està a punt de passar a ser tutelada per l'Estat, el doctor Larch coneix una família liberal filantròpica que l'adopta. La novel·la explica la història del patriarca Thomas Winslow, dels seus fills i nets, intricada amb la de l'Esther i la del seu fill Jimmy, durant la segona meitat del segle XX —de Maine a Viena i, finalment, a Jerusalem.

Imagineu-vos un planeta idèntic al nostre, però en un univers paral·lel. Idèntic, però no del tot: les mateixes injustícies, les mateixes pregàries desateses, la mateixa tecnologia aclaparadora, la mateixa manca d’imaginació i amor... tot igual, però sense els relats d’Etgar Keret. Seria un planeta horrorós i insofrible. Keret sempre troba noves escletxes en el mur de la realitat obscura que ens ha tocat viure. Però aquestes esquerdes no les omple de llum i esperança, sinó d’humanitat. I la humanitat, davant les diferents hipòtesis i possibilitats que proposen els relats d’El blues de la fi del món, optarà per ensopegar sempre amb la mateixa pedra. Així som i així serem i no tenim remei i així ens escriu l’Etgar Keret: de vegades amb tendresa, de vegades amb nostàlgia del que podríem haver arribat a ser. Sovint amb un humor al caire de l’abisme, desafiant qualsevol promesa d’eternitat o redempció. Amb la gràcia, l’enginy i la irreverència de sempre. Ara, potser, amb un punt de clarividència trista davant del futur que ens espera. Definitivament, un món sense

En un pavelló de mala mort de Reno, Nevada, tenen lloc les últimes rondes del torneig Filles d’Amèrica. Vuit boxejadores menors de divuit anys competiran per ser la millor de la categoria. A unes les impulsa l’esperança, a unes altres l’ambició. O el trauma. O el desig de control sobre el caos. O la follia.

Un jove estudiant d'anatomia no pot apartar la mirada d'un cadàver. Una nena passa els dies en un autobús de dos pisos. Apareixen rams de flors a les sales d'un museu. Una mare mor i deixa una taca de sang a la catifa: tot i que ningú no en parli, tots saben que ella encara és allà.
 

Aquests dies, són dels bons o dels dolents? La pregunta recorre del començament al final aquesta novel·la, ambientada a l’illa de Mallorca en un passat recent, un passat proxim que ens parla d’abismes i de llums, d’addiccions, passions i voluntats desfermades. Coneixem la vida d’en Xavi, des de la seva infantesa a Manacor fins a la seva relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tothora.

Seràs la vall és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l’Àvia Més Anciana, que fa seu l’encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l’Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada.

En una España desgarrada tras la Guerra Civil, el mundo tal y como había sido hasta entonces se desvanece. Mientras Paola lucha por sacar adelante a sus hijos en un Madrid arrasado por el miedo y la represión, Manuel cruza los Pirineos en busca de libertad, pero el exilio le depara hambre y humillación. En su huida conocerá a Sonsoles y a Pablo, quienes, perseguidos por amar sin permiso, sueñan con un futuro que parece imposible. Sus vidas, marcadas por la pérdida, se entrelazan en esta magnífica novela de pasión, sacrificio y esperanza.

1959. El rey Balduino de Bélgica conoce a Fabiola de Mora y Aragón, la aristócrata española que pronto se convertirá en su esposa. Mientras tanto, la periodista y detective Margot Sanz Peters recibe una llamada de la comisaría para retomar el caso más complicado de su carrera: la enigmática desaparición de la hija de unos marqueses.

En 1992, en el cementerio de Arroa Goia, una treintena de personas rodean la tumba en la que va a ser sepultado el levantador de piedras y boxeador José Manuel Ibar Azpiazu (Urtain), cuya vida concluyó en suicidio, tal vez por no poder asumir el peso de una «máscara» pública que acabó devorando a la persona. Su trágico final hace emerger un episodio del pasado —la muerte brutal de un buey en los alrededores de un molino cercano— que enlaza varios personajes y deja una herida difícil de cerrar. En 2017, en ese mismo lugar, un público heterogéneo asiste al entierro de Guillermo, conocido como el Tirolés, el hombre que odiaba a Urtain, figura excesiva vinculada a la noche y a los márgenes. La intriga sobre la verdadera causa de su muerte revela un entorno social degradado. El molino, que fue suyo en los últimos años, parece guardar secretos: de nuevo el pasado irrumpe en el presente. Veinticinco años después, en 2042, un círculo de personas rodea en Arroa Goia la tumba de Pedro, el artista que quería a Urtain y rescató el molino de la sordidez.

El ex investigador de homicidios del ejército Mick Hardin debería estar disfrutando de su retiro en la isla de Córcega, pero en lugar de eso se encuentra en su Kentucky natal y además ejerciendo de sheriff en sustitución de su hermana Linda, que se recupera de una herida de bala. Con el exmarine Ray-Ray Kissick como único ayudante, Mick investiga un asesinato cuyo principal sospechoso le traerá amargos recuerdos del pasado. La aparición de dos cadáveres más y de un viejo conocido de Detroit que huye de una guerra de bandas arrastrará a Mick a una lucha sin cuartel que perturbará la paz de los cerros. Cuarta novela de la serie protagonizada por los hermanos Mick y Linda Hardin e iniciada con Los cerros de la muerte.